Els intangibles es poden definir com el conjunt de béns immaterials, representats en drets, privilegis o avantatges de competència que son valuosos, ja que contribueixen a un augment dels ingressos. [font]
Per a que ho entenguem millor, alguns exemples d'intangibles i la seva classificació pot ser la següent:
- Actius de mercat: Marques, clients, lleialtat del consumidor, nom de l'empresa...
- Actius de propietat intel·lectual: Patents, drets d'autor, dissenys, secrets comercials...
- Actius humans: Qualificacions, coneixement de les ectivitats...
- Actius d'infraestructura: Filosofia administrativa, cultura corporativa, sistemes d'informació tecnològica...
Per exemple, tradicionalment la comptabilitat (tal com vàrem estudiar a classe) sí que comptabilitza les marques, les patents, etc. ja que són relativament fàcils de fer-ho. Ara bé, com es pot comptabilitzar la capacitat d'atraure clients, la capacitat innovadora o la flexibilitat de l'empresa? Son coses que podem pensar que aparentment no afecten a l'empresa, però sí que ho fan, i aquí està la dificultat, ja que tenir un bon capital intel·lectual (desprès parlarem de què és) augmenta els beneficis i el valor de l'empresa.
La gestió del coneixement consisteix a gestionar aquests actius intangibles que generen valor per a l'organització [font] i que son la base per a generar capital intel·lectual, que es pot dividir de la següent manera:
- Capital humà: Es tracta de les capacitats, actituds i coneixements que cada membre de l'empresa aporta a aquesta.
- Capital estructural: Tot el que fa possible el desenvolupament de la feina a l'empresa, com l'integració dels seus membres o la utilització de les tecnologies adequades. També s'hi pot incloure la metodologia i la gestió.
- Capital relacional: Fa referència a els possibles clients als que va dirigit el producte de l'empresa o als clients ja existents. També inclou la relació empresa-client i els processos d'organització, producció i comercialització d'un producte.
Un cacau de noms i teories per explicar una mica el que son aquests actius que des de fa relativament poc les empreses han començat a tenir en compte, donada la seva importància. Cosa amb la que hi estic totalment d'acord, ja que penso que la relació entre aquests actius i el que li passa a l'empresa és bastant directa; és evident que la marca, la imatge o la organització tenen molt a veure amb els resultats. Un mal nom, una mala relació amb els clients o una mala organització poden fer molt mal; i una empresa que sí que els tingui és, des del meu punt de vista, més valuosa.
Altres fonts | Wikipedia - Instituto de Análisis de Intangibles
4 comentaris:
Los activos intangibles, es un conglomerado de cosas demasiado grande, como comentas hay muchos tipos y difíciles de medir. Por ejemplo los materiales, no es simplemente la diferencia entre cuanto te costo comprarlo y cuanto tiempo tardas en amortizarlo, realmente lo puedes seguir usándolo sin ningún tipo problema? es valido? hasta cuando servirá? sale más a cuenta comprar otra máquina nueva?
Con otros activos no hay ese problema, un cliente no se gasta, pero tienes que cuidarlo, si no es como una máquina que con el tiempo ya no sirve (en este caso es porque no compra), esto del cliente hace relación con tu ultimo parágrafo cuando dices que un trato inadecuado provoca que el cliente no venga nueva a comprar.
El activo intangible por aunque no se pueda medir, siempre tienes que tenerlo en cuenta, un mal uso de el puede provocar grandes problemas que afecten a la empresa más o menos seriamente.
Si bé és veritat que fets com capacitat d'atreu-re clients, capacitat innovadora... no són compatibilitzables en la balança d'una empresa, si que ho poden ser a una mena de balança immaginaria.
El que estic intentant dir que una empresa no pot dir -He guanyat X€ amb capacitat innovadora però si que pot dir He augmentat un X% en capacitat innovadora.
En la una balança interna no es pot reflecsar el un augment monetari en fets com els exposat, però estudis concrets poden donar una idea sobre la qual poder fer un "balanç". Obviament que caldrà un punt de referència, però n'hi pot haver 30000: el primer més, altres empreses...
El que jo crec és que, més que comptabilitzar-los s'han de tenir en compte, més que res. És a dir, aquests actius són impossibles de comptabilitzar amb nombres. Com a molt, podries fer una aproximació tal com diu en Bernadó, en tants per cents, però de totes maneres és una cosa que s'ha de tenir en compte com "aquests actius m'ajuden a generar més ingressos, o a millorar en producte, o imatge" però mai podriem dir "La contractació d'un empleat el doble d'eficient que un altre, em generarà un 2% més d'un sector determinat". Bé, crec jo que no és possible comptabilitzar-ho, però el que si que s'ha de fer és tenir-ho sempre en compte, perquè és molt important.
Cada cop les empreses tenen més competència, on el progrés tecnològic és un dels factors per no dir el més important de l’empresa, a part també de les estratègies ben estructurades i implantades, on aquests èxits crec que cada cop més és recolzen amb els actius intangibles, com l’experiència, l’educació, la investigació, la I+D, etc., cada cop més són més importants els actius de capital intel•lectual.
Per això les empreses cada cop més és troben que els actius físics són insuficients i s’han de completar amb els intangibles.
Per tant per comptabilitzar l’actiu tangible, s’ha d’avaluar mitjançant al probabilitat d’obtenir beneficis mitjançant estimacions que és donaran a llarg termini, o bé per el seu cost d’adquisició és a dir, els cost de la formació, tot i això sempre serà un cost de forma no concreta sinó fiable, però relatiu o és objectiu de cada empresa i ha de ser lliure de comptabilitza’ls amb les seus criteris.
Publica un comentari a l'entrada