El nou màrqueting

Hola i benvinguts a aquesta darrera entrada dominical al blog etres20, espero que durant aquestes setmanes hagin gaudit de les nostres dissertacions i reflexions sobre el món empresarial, i que les hagin trobat profitoses. En l'entrada d'avui, m'agradaria parlar-los de les noves estratègies de màrqueting creatiu que han aflorat darrerament gràcies a les noves tecnologies i a les noves tendències comunicatives, centrant-me sobretot en la vessant més publicitària del procés.

Cada cop que naveguem per internet ens trobem amb un bombardeig continu de publicitat que a voltes gairebé no percebem i a voltes els infravalorem per la seva suposada ineficàcia i poc impacte en les nostres decisions com a consumidor. La diversitat d'aquest nou màrqueting creix amb cada nou fenòmen sociològic que es produiex a la xarxa per la necessitat de les empreses d'expandir els seus tentàcles publicitaris com més enllà millor. No és en va que l'empresa amb més presència a la xarxa i una de les líders en el sector sigui precisament Google, que darrera tots els serveis que ofereix basa el seu negoci en la publicitat.

El primer mètode del que els vull parlar, tenint en compte en el mitjà que ens trobem, és sobre el màrqueting de la comunitat blogger. Les vies mitjançant les que es manifesta el nou màrqueting en els blogs són principalment la publicitació subcontractada directa, mitjançant la qual un blogger pot subcontractar espais a la plana web a una empresa com google que li gestiona els continguts publicitaris i li'n retribueix una part dels beneficis; la publicitació directa, que es dóna en blogs amb un nivell alt de visites diàries i que contracten directament els espais publicitaris a grans empreses; i finalment la publicitació indirecta. La publicitació indirecta és una de les més recents, però amb una presència cada cop més gran en la xarxa. Consisteix bàsicament en una política d'obsequis de productes i merrchandising a blogs on els analitzen, per exemple, amb la clara intenció d'obtenir una valoració favorable del seu producte. Aquest és el motiu pel qual tothom sap que alguns blogs són més propensos a valorar positivament uns productes i més negativament els de la competènica. És per això que convé sempre contrastar la informació dels blogs, amb d'altres de diferent tendència per tal de ponderar la valoració d'uns i altres.

El segon mètode és el que en el mon anglosaxó anomenen fanboyerism, és a dir, nois fanàtics, i que consisteix a tractar realment bé uns quants consumidors, donant-los a vegades facilitats en les compres o accés a productes encara fora de mercat per tal que publiquin en fòrums i planes web de notícies per tal que els facin una publicitat positiva i atacs greus a la competència, dels qual l'empresa instigadora no s'haurà de responsabilitzar. És cert que una part d'aquest moviment no té cap contacte amb l'empresa i realitzen aquesta activitat tant positiva per a l'empresa d'una manera desinterassada a causa d'un peculiar procés d'identificació i pertinença amb una marca o empresa, però no és menys cert que part d'aquest moviment té retribucions per part de les empreses, d'una manera similar a les claques els teatres, que els agrada assistir als espectacles però perceben un plus (a vegades l'entrada gratuïta) per tal de mostrar efusivament el gaudi que els causa l'obra i arrencant els aplaudiments.

Finalment hi ha els nous moviments que s'adapten molt ràpidament als nous fenòmens de masses com myspace, posteriorment youtube i més tard facebook. Consisteixen en el què s'anomena publicitat vírica i que consisteix en la publicació de quelcom impactant (com per exemple un video al youtube) que aparentment no s'associa a cap marca ni empresa, però quan ha adquirit un cert ressó mediàtic (aconseguint gratuïtament espais televisius que d'altra banda els costarien una quanitat inassumible de diners) es revel·la la seva afiliació a una marca. En myspace i facebook, la tendència consisteix més aviat a oferir serveis gratuïts explicitant clarament l'empresa benefactora, i que sovint conté enllaços a d'altres serveis de l'empresa que passen a costar diners al consumidor a canvi d'un servei molt més atractiu. De ben segur que tots en coneixeran exemples que si més no exigien la visualització de publicitat prèviament al consum del servei pseudogratuït.

Ja per acabar m'agradaria induir-los a la reflexió cada cop que es trobin amb un servei d'aquests tipus, o vegin un moviment nou i impactant que s'està propagant per la xarxa, perquè es pot tractar d'una inteligentíssima estratègia comercial per a augmentar la repercussió i ventes d'una marca i/o empresa, i també sobre la defensa a capa i espasa d'empreses per part d'individuals i el sentit i implicacions comercials que això pot tenir. Per acabar, crec que és molt interessant utilitzar aquest tipus de polítiques com a empresa, i que no s'ha de subestimar la importància del boca orella del segle XXI, perquè la gent tant en persona com a la xarxa donen més credibilitat a un comentari positiu d'una persona que sembli entesa que no pas a la publicitat directa i tradicional de tota la vida.

Gràcies per la seva atenció durant aquestes setmanes, espero que hagin gaudit d'aquesta darrera entrada i els resulti útil en la seva vida professional.