Pero existeixen unes quantes discrepàncies sobre la definició de "qualitat". Fins als anys 70-80 s'assosiava qualitat amb el resultat de fabricació que tenia un producte respecte el que s'havia acordat en el seu disseny (el qual s'havia fet de dins cap enfora, és a dir, sense tenir en compte l'opinió del client sobre el futur producte o d'altres semblants), i també la robustesa, durabilitat i eficiència d'aquest. Però més endevant, quan hi va començar a haver una oferta més gran que la demanda i les empreses es van veure forçades a guanyar competitivitat per totes bandes, molts empresaris es van fixar que la qualitat no era quelcom que s'havia de medir dins de l'empresa, sino que era una cosa que la decidia el client, és a dir, encara que una empresa digués que un producte era molt bó, si els clients el refusaven es que no era tan bo. Es va començar a agafar la filosofia de que "qualitat era el que el client deia que era".
Moltes tècniques de millora de qualitat occidentals van ser copiades del Japó, on hi va haver grans avenços en aquests camps. Curiosament, un home a qui se li atribueixen mèrits és W. Edwards Deming. Deming va ser un empresari que controlava la producció militar als EUA durant la segona guerra mundial, pero quan aquesta va acabar va rebre ofertes de empreses japoneses que volien recuperar la seva importància en el mercat internacional. Allà va ensenyar moltes tècniques de qualitat, sobretot estadístiques, a empresaris per a la seva producció. Moltes d'aquestes coses van ajudar al Japó a passar davant de l'occident. Personalment crec que la constància i perseverància tradicional dels japonesos va ajudar-los molt a aprofitar aquests mètodes. Deming va tenir tanta influència que avui en dia s'anomena així (Deming) als premis japonesos de l'excelència empresarial.
Una de les idees de Deming és el cicle de millora contínua (També conegut com a cicle Deming o cicle PDCA), que aporta un patró per a poder anar millorant un producte.
- Planificar : Establir objectius i processos necessaris per a obtenir uns resultats d'acord amb l'especificació.
- Fer : Implementar el procés.
- Verificar : Observar i evaluar el procés i el resultat i comparar-lo amb l'especificació inicial (això inclou observar la satisfacció i opinió dels clients).
- Actuar : Aplicar les millores que s'han pogut extreure del procés de verificació abans de continuar amb la producció.
Un altre concepte que es va extreure del Japó és el dels cercles de qualitat. Mentre que aquí a occident les empreses treballaven de manera que, si hi havia una averia o qualsevol problema, cridaven a un tècnic especialitzat que podia resoldre-ho. La filosofia dels cercles de qualitat és radicalment diferent, aquests consisteixen en grups de treballadors que estan físicament aprop a l'hora de treballar i que tenen coneixement (per experiència o per formació per part de l'empresa) sobre el funcionament de la maquinària amb la que treballen ells i els altres membres del cercle.
D'aquesta manera si hi ha una averia els treballadors del cercle hi van i la intenten resoldre si es pot fer sense necessitat de cridar a un tècnic. D'aquesta manera s'estalvia un tècnic i el temps que els treballadors estarien parats esperant-lo. A més a més, els cercles també participen activament fent propostes per a millorar els sistemes de producció que manejen.
Fonts :
Wikipèdia
Aquesta web
Bon nadal a tots!
4 comentaris:
El fet que la qualitat sigui un factor clau és obvi. De res et serveix tenir el que vols amb un cost baix o amb poc temps si després no s'adecua a les teves necessitats.
En quan a la descripció de qualitat en l'era dels 70-80 no em sembla correcta del tot. El producte final hauria de ser exactament el que s'ha acordat a l'hora del disseny. Si no de que serveix la plantificació i totes les reunions amb els clients etc etc per a obtenir el producte...
D'altra banda, em sembla lógic que sigui la opinió del client en referencia al producte la prevaleixi. El client sempre té la raó...
Però cal veure el producte que s'està venent i els clients que opinen...
Veiem a tall d'exemple una mostra del nostre camp d'estudi: Windows vs. Linux (aquí no vull criticar ni una plataforma ni l'altra ni posar de relleu la meva decantació cap a l'OpenSource...)
El cas es que tenim Windows, ¿és un mal producte?? No, en absolut... però si meu preguten a mi, és inadequat a les meves necessitats. En canvi, si li pregunten al meu pare, al meu germà, o molts altres clients amb necessitats més aviat básiques diran que és molt millor Windows que Linux...
Per acabar, tirar una mica per terra el concepte de cercles de qualitat...
Em direu pesat, és cert, segueixo molt aferrat a la qualitat de vida de nuclis poc habitats...
Això de disposar de treballadors preparats és molt aplicable en nuclis grans, on hi ha un volum de gent considerable com per a permetre tal especialització. Però en nuclis petits és molt difícil.
Posaré un exemple: Aquí a Barcelona és molt fàcil trobar un tècnic especialtzat en arreglar grifos, però ens els nuclis petits és més facil trobar un fontaner, que tot i no dominar tant de grifos, amb les seves quatre eines fa meravelles amb tot lo relacionat amb l'aigua.
No cal ser tant rígurós i parlar de tècnics... quantes botigues Nike o Levis hi ha Barcelona??? En un nucli petit trobarem la botiga "Pantalones Pepito", o "Deportes Menguano"...
Bé, és lo sempre, estem parlant de negosis grans en zones grans...
La calidad no siempre es lo más necesario, muchas veces te interesa un producto y que te haga un servicio, si es más bueno, más duradero o otras características no son siempre necesarias. En ciertas ocasiones te puede interesar comprarte un móvil, no necesitas que sea duradero, dentro de 2 o 3 años estará descatalogado, o habrá salido una nueva tecnología que lo supere, simplemente te interesa para lo que necesitas ahora, el día de mañana ya te comprarás otro.
La calidad es como todo, depende del lugar, la hora y las necesidades.
Ahora el antiguo concepto de calidad nos parece una completa tontería. Por muy grande o robusto que sea algo no significa que sea raramente defectuoso y que el balance de utilidad y efectividad sea significativamente beneficioso. Para entenderlo debemos retroceder varias décadas, o quizás siglos. Lo importante era que el producto pareciera consistente, que estuviera bien equipado, cuanto más mejor. No es como ahora, poco y perfecto, como por ejemplo la degustación de los platos de diseño. El concepto de buena comida era cuanta más cantidad y más buena pinta mejor.
Los japoneses siempre han tenido una cierta picardía para sospesar lo que puede ser un éxito y lo que no. Su sistema es rápido y eficaz. Pagan cualquier cantidad por algo porque saben que después los beneficios serán mayores. Sabían que contratar a un experto en producción y calidad era lo que necesitaban para poder propulsarse de nuevo al mercado internacional después del desastre de la segunda guerra mundial, pues tampoco tenían mucho que perder.
La qualitat té un paper molt important a l’hora de triar el producte, potser no el primer cop però si pels següents, ja que la publicitat ens fa veure el que volen i el primer cop potser piquem però si la qualitat no és bona dubto que hi tornem.
El que trobo molt interessant i encertat és l’idea de Deming, perquè això d’anant millorant el producte és molt encertat ja que si t’estanques sempre i haurà un altre que serà més innovadors i de més qualitat que et prendran els consumidors. A més podem veure el dia a dia com u fan, per exemple els envasos de la llet, que han evolucionat al llarg dels anys cap a una millora.
Un factor és si la qualitat té que veure amb la marca? Sincerament crec que no perquè per exemple molts productes hacendado són d ela mateixa qualitat que altres de marca, on vull arribar, és que cada cop atribuïm la qualitat amb la marca o bé perquè realment ens agrada o be perquè està de moda i la gent u porta.
Publica un comentari a l'entrada