Definició de bombolla immobiliària segons la Wikipedia:
La Bombolla immobiliària a Espanya es defineix com la sobrevaloració dels actius immobiliaris iniciada al 1999 fins a l'actualitat, produïda per un període especulatiu i fomentada pels baixos tipus d'interès. Del 1999 al 2006, l'habitatge a Espanya va créixer de preu molt per sobre de l'ÍPC, mentre els tipus d'interès eren molt baixos. A partir del 2006, els tipus d'interès fixats pel Banc Central Europeu van començar a pujar [...] A això cal afegir-hi l'esgotament del mercat: el 2007 el temps de venda d'un immoble era molt més llarg que anys enrere i en alguns casos fins i tot va baixar un xic el preu de pisos i cases.Està clar que aquesta bombolla o ha petat o està petant lentament, ja que és evident que els preus han baixat o com a mínim no pugen com abans (qui no coneix o ha sentit que algú està intentant vendre el seu pis i ha baixat el preu, i tot i així no el ven o tarda moltíssim a fer-ho).
Els qui compraven pisos com una inversió no en compren (ja que de moment, com podem veure, no és una bona inversió) i els que mínimament necessiten un pis esperen tant com poden, ja que els preus a la llarga estan baixant. Ja tenim un cercle viciós (o virtuós) que crea aquesta situació.
Justament en aquesta situació és quan aquests propietaris que al vendre el pis no està fent un bon negoci (o que hi perden calés) han de pensar que potser és el moment de llogar els seus pisos, per a rebre uns ingressos i d'aquesta manera poden esperar a que la cosa s'estabilitzi per a poder vendre'l. A més, els lloguers tenen una tendència a l'alça per sobre de l'IPC i és més fàcil trobar llogaters, dos altres arguments per a llogar el pis...De fet, la Generalitat està preparant una llei de l'habitatge que fins fa uns dies tenia previst el que es deia "el lloguer forçós" que donava el poder a l'administració a expropiar l'ús dels pisos per a llogar-los a tercers. Aquesta norma que va ser retirada (o pendent de ser modificada) després que el Consell Consultiu digués que era inconstitucional per vulnerar el dret a la igualtat [notícia - elpais.com].
Si a totes aquestes raons li afegim les pujades dels tipus d'interès del Banc Central Europeu, la crisi de les subprimes i els mals auguris i el pessimisme, tenim més raons per a que això acabi sent una crisi. Un altre cercle viciós.
Què en penseu? Compraríeu un pis ara si el necessitéssiu? Com a inversió? Qui en té la culpa de que els preus haguessin pujat tant?
5 comentaris:
Aquest em sembla un tema molt pelut... Un tema on tots hi estem implicats, ningú en té ni idea, i ningú sap com sortir-se'n...
Està que aquesta proliferació en la construcció era exagerada (inclús en el meu poble s'ha viscut una alça en el nombre de construccions, i ara de pisos en venta...).
De qui és culpa? ja he dit que no en tinc ni idea...
En quant a les altres preguntes... Si de veritat el necessités, doncs suposo que si que el compraria, però potser seria més inteligent llogar-ne un i comprar-lo més endavant, esperant que continui la davallada de preus.
Com ha inversió... molt em sembla que no. Ahir mateix llegia un article en el Periodico que explicava que un grup de gent (amb nom i titulacions) havien anat a Rumania i ja havien comensat a comprar terrenys perqué es preveu que el país visqui un forta crescuda degut al turisme. Així que invertir per invertir, potser invertiria fora d'Espanya...
I un últim apunt. Durant el periode que vam estar fent economia, vam veure un cosa que se'm va grabar: la compra d'un habitatge, etc. es contempla com una inversió no un gasto.
PS:sobre l'últim punt que cadascú en pensi el que vulgui...
Yo tampoco tengo ni idea de quién es la culpa de la subida de los precios de los pisos.
Respondiendo a otra de tus preguntas yo ahora mismo no compraría un piso, más que nada porque esperaría que los precios siguiesen bajando o llegasen a un punto en que se establezcan. Porque tal como dices sí que es cierto que últimamente la venta de pisos se está a la baja.
Y comprarlo AHORA MISMO como una inversión... supongo que tampoco, ya que si todavía tienen que bajar esperaría que bajasen algo más, y entonces lo compraría, porque considero que la compra de un piso siempre es una inversión, porque aunque no vayas a vivir en él lo puedes alquilar, y sabes que cada mes tienes una cantidad determinada de dinero seguro. Además en caso de que el inquilino del piso se vaya, tardas relativamente muy poco en conseguir un nuevo inquilino.
Además si llega el momento que deseas venderlo, siempre tendrás un dinero fijo que sabes que te van a dar por 'el, puede ser que ahora mismo no sea lo que pagaste en su momento, pero con el dinero que has ido ganando con el alquiler, más o menos se habrá llegado a ese nivel.
Comprar un pis avui dia es fa per dues coses, per invertir o per viure-hi (o les dues alhora potser).
Crec que la culpa de tot aquest merder és el fet de que s'ha convertit en un negoci. La gent ja no compra per viure en una casa, es compra 2 o 3 pisos i així després aprofita per vendre'ls, ho trobo absurd.
Per això es construeix també més, i clar això no para de pujar. Evidentment, ara ens trobem en una situació en que els pisos perden valor i tots aquells que volien vendre no poden i els que volien comprar per invertir tampoc ho fan.
Jo realment creia que comprar un pis era per viure-hi, ara mateix és molt difícil poder-ne pagar un però, perquè els preus encara estan molt amunt. A més a més, la decisió de llogar o comprar també no es del tot fàcil, perquè si el llogues estas pagant molt per una cosa que molta gent veu com "temporal" (tot i que es pugui viure del lloguer) i si la compres, potser amb el temps et va perdent valor i et quedes amb una casa que no et recompensa tot el que has pagat.
En definitiva, responent a la primera pregunta, si necessitem el pis estic d'acord amb el víctor, potser és millor tenir el lloguer.
Després, esperar a que baixin els preus i aprofitis per comprar el pis.
Actualment, jo no em compraria un pis, el llogaria, ja que amb la situació actual no està per anar hipoteca’ns.
Suposo que tot això bé generat que en un principi havia molta demanda i poca oferta am la relació amb la demanda, així que les constructores van anar fent pisos i pujant del preu per la forta demanda. Ara el que passa és que hi ha més oferta que demanda i produeix que la gent no compri per l’encariment dels pisos, a més vendre un pis de segona mà costa molt, actualment s’ha de malvendre, tot i això la gent acaba baixant fins a 5 milions del preu inicial per tal de vendre’s el pis.
I amb relació qui té la culpa, costa de dir un culpable, crec que som tots els culpables que acabi passant això.
Añado un par de comentarios sobre el tema.
El primero es que el tema de pisos es movido por una docena de persona y al final ellos son quienes deciden si no bajan, bajan o bajan mucho. El dinero que mueve esta gente es bestial en comparación al resto. Al final son los que hacen acuerdos algo mafiosos con quien sea (el gobierno posiblemente).
Y lo segundo es que ahora las immobiliarias echan las culpas a los críticos económicos y medios de comunicación por la bajada. Dicen que son los causantes y que deben pagarlo estos... para reirse. Estamos en la etapa de la información y es fácil llegar a ella. No podemos echar la culpa a otra gente de arriesgar para ganar mucho dinero en poco tiempo. Asi cualquiera gana dinero.
Publica un comentari a l'entrada