Ara que a classe estem tractant el tema de la financiació em volia centrar en la inversió de capital. Introduïm, primer, el tema de la inversió (a grans trets).
Es considera com a inversió qualsevol classe d'aportació económica (en general podem considerar qualevol tipus d'aportació: econòmica, d'infraestructura, etc. ) sobre un negoci per tal d'incrementar-ne el capital, a fi d'obtenir un benefici a curt o llarg plaç tan per la empresa com per l'entitat que fa la aportació. Normalment les inversions es fan sobre empreses que requereixen capital per tirar endavant algún tipus de projecte, sobretot quan es requereix la compra de maquinaria especialitzada, o un assessorament important. Per això el capital que s'ha invertit en la empresa es destina a la subvenció d'aquests projectes de manera que es pugui assolir un nivell de guanys suficient com per poder retornar la inversió (amb interessos si cal) i obtenir uns beneficis per a l'empresa. Però no sempre surten bé les inversions.
Centrem-nos en el cas de les males inversions. Una inversió no és rentable, és a dir, no reporta cap tipus de benefici a l'inversor, quan els guanys que obté la empresa a partir de la aportació no son suficients com per poder retornar-la. En aquest cas, es considera que la inversió ha sigut un fracàs. El fracàs de una inversió es pot produïr per diverses raons:
- Pèssima gestió del capital invertit.
- Maquillatje de les perspectives per part de l'empresari.
- Dolenta visió de futur.
- Inversió insuficient.
- Risc elevat de la inversió.
etc.
Un dels més rellevants és el del risc. Com que la inversió es considera un estalvi representa que el risc sobre aquests diners van a càrrec de l'inversior, és a dir, si tot falla el problema és de qui posa els diners. Per això, quan algú inverteix sempre demana el percentatge de risc que representa la inversió (com més alt és el percentatge més probable, és que la inversió fracassi, però també creix la quantitat de beneficis que s'en pot extreure). Evidentment la necessitat de beneficis condueix a les entitats a invertir en fons de baix risc, però els inversors més potents acostumen a invertir amb riscos més alts ja que consideren que no tenen gaire a perdre.
Per posar alguns exemples de mala inversió: els bancs de crèdits sub-prime dels Estats Units, el fracàs de AVA, i segons alguns experts YouTube.
Fonts d'informació:
Google
Wikipedia
La Vanguardia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Arriesgar hablando en términos de inversión siempre ha comportado un factor de riesgo, como bien nos expone mi compañero. Comparémoslo con una peculiar situación. Nos encontramos en una habitación con un centenar de cajas a nuestros pies, unas encima de otras. Sabemos que las cajas contienen dinero, cada una diferente cantidad, pero hay una que contiene dentro la muerte, que representaría en nuestro caso la ruina. Podemos salir de la habitación de tres maneras: vivo y con el mismo dinero con el que hemos entrado, apestosamente rico o muerto. Todo depende de lo que cada uno esté dispuesto a poner en juego.
Mi idea de la inversión es algo más relativa. Podemos hacer tres cosas: mantenernos a flote sin ningún tipo de movimiento, simplemente aguardando que nuestro negocio se hunda o prospere. Tenemos también la opción de “hacer palanca”, es decir, podemos invertir, siempre que tengamos una buena suma a nuestro recaudo de reserva, igual o superior a la invertida en el mejor de los casos. Como última opción podemos especular, entendiendo así el hecho de hacer un balance sobre que empresas de la competencia pueden ser más peligrosas para la nuestra, comprarla y hundirla, para que sólo nuestro negocio prospere, pero es algo muy arriesgado.
Así que, puedo afirmar que, en mi opinión, el hecho de invertir tiene que acarrear soluciones inmediatas por si se produce el fracaso.
Yo creo que una inversión es lo que has explicado, la aportación económica para incrementar el capital tanto en la empresa que se invierte como al inversor que invierte.
También creo que se podría resolver una mala inversión, si antes se hace un estudio previo de la empresa en la que se desea invertir y en lo que se va a invertir dentro de la empresa. Y mirar si los objetivos que la empresa desea obtener con la inversión son posibles o no. También es cierto que aunque se haga un estudio previo, si luego la empresa hace una mala gestión del capital que has invertido, acabará siendo una mala inversión.
Y también creo que a la hora de invertir debes seguir una estrategia, teniendo en cuenta los diversos factores que hay a la hora de escoger una estrategia (el interés y los dividendos que paga la inversión, el riesgo de la inversión, etc.).
Hagas lo que hagas con el dinero, siempre estas ganando o perdiendo, en algún caso extraño normalmente te mantienes. De manera más o menos consciente todos, absolutamente todos somos inversores, en mayor o menor medida, muchos dirán, yo no tengo acciones, pero... y lo que tienes en el banco? tu directamente no inviertes con el, pero tu banco si que lo hace.
La única manera de evitar la inversión es tener el dinero como antiguamente, bajo el colchón, pero esto, hoy en día no tiene ningún sentido, más que nada porque el dinero con el tiempo pierde su valor, o aumenta el valor del resto. no es lo mismo comprar 5€ hace tiempo que ahora, ahora te llevas menos cantidad por la misma suma de dinero.
La inversió sempre té un factor de risc, ho porta implicit en l'acció. En part, és un dels alicients per invertir. Aquest risc sempre es defineix com bé dius tu abans de fer la inversió, així la gent que vol invertir té més informació sobre el que implica invertir sobre una empresa determinada, si pot tenir més sort d'endur-se més beneficis o menys.
Les males inversions poden ser degudes mínim per dos factors, un és el de "excés de risc", gent que inverteix potser amb els ulls tancats. I l'altre és el de "dèficit d'informació", perquè el que inverteix no sap quan d'arriscat és fer aquella inversió.
Un cas molt clar de mala inversió és allò que vam comentar a classe dels "complements del mòvil", com ara les video conferències, la missatgeria instantània, en definitiva, internet en el mòbil.
Algú va creure que posant internet en el mòbil faria molts diners, potser tants o més com amb el pròpi objecte, però es va equivocar, la gent el que vol és parlar, no tenir les "pijadetes" en el seu telèfon. El gran invent ja s'havia fet, la inversió va ser bastant pèssima i el negoci no acaba de pujar bé del tot.
La garantia de que una inversió et produeixi beneficis, no té l’assegura ningú, per això en les inversions i ha un rics de que et surtin malament.
Per ser un inversor primer s’ha tingut que perdre una mica de capital, per tal d’aprendre dels error, però un dels factors que juguen són les modes, les innovacions, és adir, un estudi del món que t’envolta per veure en que és pot invertir i el risc que et pot comportar.
A més, el que s’ha de sabé és detectar una mala inversió, quan ja s’ha invertit el capital, em refereixo a que si és veu que la cosa no rutlla millor tirat enrere, tancar el negoci, vendre’t el pis, retirar el capital del que hagis invertit de la borsa, etc. quan has perdut un mínim que esperar a perdreu tot.
És el que té d’inversió, el risc de que no surti com s’espera i de assumir pèrdues.
Publica un comentari a l'entrada