Hola, en l'entrada d'avui intentaré parlar-los del món de la inversió empresarial i de com les decisions en aquest àmbit poden suposar la diferència entre un gran negoci amb un creixement estable i un negoci en franca estancat i/o en decadència. Vull destacar que basaré les meves explicacions i reflexions en el sector de les tecnologies de la informació però s'ha de tenir en compte que molts dels preceptes que formularé són vàlids i aplicables a la gran majoria de sectors economico-empresarials.
Què és la inversió? La inversió és aquella despesa orientada a obtenir un benefici o avantatge comparatiu respecte la competència. Fins aquí estic segur que no els he descobert res, però és que la inversió és molt més que això. L'orientació de la inversió d'una empresa diu molt sobre els seus dirigents i la vocació de futur que té l'empresa com a ens vivent, anàlogament a com les decisions econòmiques d'un individu ens poden donar una bona aproximació de la seva manera de pensar i, sobre tot, de les seves prioritats. Prioritats, aquesta és la paraula clau, ja que és evident que cap persona ni empresa disposa de recursos il·limitats ha de prioritzar en la gestió d'aquests recursos, i és en aquest procés de priorització on cal determinar quina prioritat establim per a cada tipus d'inversió.
Alguns dels tipus d'inversió més comuns són, deixant de banda la inversió financera la qual no és determinant per a l'objecte d'aquest article, la inversió en capital humà, en modernització dels mitjans, en investigació i desenvolupament, en la millora de l'eficiència, en expansió i diversificació i d'altres tipus que es poden compondre o aproximar als ja estipulats. A continuació passaré a fer una breu síntesi d'aquests tipus d'inversió que he esmentat, fent especial èmfasi en el relatiu a la investigació i desenvolupament, ja que és un tipus d'inversió subexplotat al nostre país i que és de vital importància per al nostre futur empresarial.
El primer tipus d'inversió fa referència a aquella despesa orientada a la contractació de nou personal que aporti un valor més o menys quantificable en el procés producitu de l'empresa ja sigui mitjançant la pròpia producció, o mitjançant l'efecte positiu que tingui sobre els factors de producció amb que es comptava fins ara. També és una inversió en capital humà la incorporació de qualsevol agent o implantació d'una política de negoci que suposa una despesa però que està destinada a aconseguir un efecte positiu sobre la productivitat dels empleats o fins i tot sobre el seu benestar a la companyia ( això darrer pot suposar un benefici menys quantificable però pot suposar la diferència entre que un empleat opti per un canvi d'aires o no, repercutint en una pèrdua de capital humà que pot ser detectable en paràmetres econòmics). Un exemple d'agent seria per exemple invertir en la formació dels empleats per a millorar les seves capacitats, augmentant de retruc la base de coneixement i recursos de l'empresa.
La inversió en modernització dels mitjans, que és la més extesa i explotada en el nostre país, és la que consisteix en la dedicació de part dels recursos (aquests recursos poden ser, i usualment són, obtinguts mitjançant l'obtenció de crèdits bancaris) financers de l'empresa en l'adquisició de mitjans de producció nous i/o més eficients que suposin una millora respecte els actuals i que permetin obtenir una rentabilitat raonable respecte la inversió inicial. Un bon exemple d'aquest esforç inversor és l'adquisició de nova maquinària en una fàbrica que permeti obtenir un producte de major qualitat amb un cost igual o menor al que hi havia fins al moment. En el nostre sector, un esforç d'aquest estil podria ser per exemple la compra d'un servidor amb tecnologies de virtualització que permetés centralitzar en un sol servidor gran part dels serveis d'una empresa reduïnt el cost energètic i de reparacions de l'equipament, juntament amb una disminució del risc potencial a errors del maquinari.
La inversió en millora de l'eficiència comprèn diversos àmbits i aspectes de millora ja que hi ha una gran diversitat de factors que poden influir i determinar el grau d'efieciència d'una empresa, des de les polítiques energètiques fins a l'organització interdepartamental, passant per coses tan òbvies com un filtre anit-spam. És clar que aquest tipus d'inversió no és de cap manera disjunt amb els altres dos tipus d'inversió que ja he explicat, ja que resulta evident que una inversió en nova maquinària o en un curs de gestió per a directius pot influir molt directament en l'eficiència global de l'empresa; però hi ha altres aspectes com l'eficiència energètica de les empreses que sovint es menystenen però que al cap de l'any suposen una despesa totalment ineficient. Per exemple, la inversió econòmica i en temps del personal en inculcar polítiques d'estalvi energètic tant simples com apagar els equips informàtics a la nit (sempre que no s'hagin d'emprar en aquest període), i la posada en suspensió dels mateixos en les estones de descans suposaria a les empreses americanes uns 1140 milions d'euros cada any d'estalvi i, per tant d'increment en l'eficiència. Altres factors que poden millorar l'eficiència poden ser per exemple la inversió en un nou sistema de gestió informàtica que millori els temps de resposta i comunicació interdepartamental.
Pel que fa a les inversions d'expansió i diversificació, cal esmentar aquells esforços econòmics destinats a obrir mercats complementaris als que ja ocupa l'empresa, o fins tot, d'obrir noves línies de negoci que abarquin mercats distants, tant pel que fa a la tipologia de producte com geogràficament. És mitjançant aquest tipus d'inversió que les empreses extenen la seva cobertura mundial obrint filials i delegacions en altres països, o diversifiquen els seus productes intentant capturar quotes de mercats on encara no són presents. Un bon exemple del darrer cas és per exemple el cas de l'empresa americana de maquinari i programari Apple que ha destinat una bona part dels seus recursos a obrir-se pas en el mercat de la telefonia mòbil on, fins ara, no tenia cap mena de presència. Aquestes expansions i diversificacions poden produir-se bàsicament de dues maneres, la primera és la que consisteix en l'absorció d'una empresa que o bé està situada en el mercat cap el que volem expandir-nos, o bé compta amb les eines (com ara patents i prototips) que poden permetre a l'empresa en expansió de prendre posició en el mercat sense partir de zero. L'altra opció fa referència al darrer tipus d'inversió que tractarem, que és la que es fa en investigació i desenvolupament, i pot comportar un major risc i incertesa, però també cal dir que pot resultar en la via més exitosa de créixer.
Finalment doncs, toca parlar de la investigació i desenvolupament. Com ja he apuntat abans, es tracta del tipus d'inversió que, a priori, sembla més arriscada i per tant no sembla extrany que els nostres empresaris i dediquin uns esforços inversors molt reduïts en comparació amb els altres tipus d'inversió que hem comentat, tot i que el cas de la inversió en investigació i desenvolupament comporta uns avantatges fiscals gens menyspreables. Però dic sembla, perquè realment el risc, tot i que existent, no és ni una ombra del que pot semblar a primera vista. El problema és que se'ns ha educat a consciència en la idea de "más vale pájaro en mano que ciento volando" que, tot i ser una màxima molt vàlida en certs aspectes de la vida i fins i tot de l'empresa, en el món globalitzat d'avui dia pot suposar un estancament fatal que ens privi de la possiblitat de competir.
Fins a un cert punt les empreses d'un país poden créixer a base de mimetisme, és a dir, a copiar models externs, generalment desenvolupats per a països més avançats i que per tant tene un nivell de vida més alt, i competir gràcies al menor cost de la mà d'obra, o en altres casos per una baixa permeabilitat fronterera de les empreses dels països més avançats. Tenim un bon exemple d'aquest mimetisme en el creixement i afloració de les empreses en la Xina post-maoista i òbviament veiem que aquest model funciona tant bé que l'ha portat a ser una potència mundial en relativament poc temps. El problema però sorgeix en el punt en que el creixement empresarial repercuteix en el nivell de vida del país disminuïnt-ne progressivament la capacitat competitiva degut a l'aprimament dels marges que causa l'augment de les condicions laborals i salarials. Bona part de l'empresa xinesa s'ha adonat d'aquest perill, tot i que ells el tenen a una bona distància encara, i han decidit invertir cada cop més en investigació i desenvolupament, de manera que en els últims mesos veiem sortir de la Xina no només les rèpliques habituals sinó també productes innovadors.
L'empresari espanyol, en canvi, s'ha adonat de la progressiva reducció de marges i s'ha decantat en la major part dels casos per una millora de l'eficiència empresarial i una modernització dels mitjans de producció. Malauradament però, ha menystingut la importància de la investigació i desenvolupament, com ha deixat ben clar la crisi del sector textil on només unes poques empreses que sí que han optat per centrar-se en l'i+d han pogut sobreviure i fins i tot expandir-se. En el camp de les tecnologies de la informació la urgència és tant o més greu que en el sector tèxtil, però de moment s'ha pogut sufragar gràcies a la precarietat laboral del sector en el nostre país, on els sous disten molt més de la mitjana europea que en d'altres sectors. Ara però aquesta situació resultarà cada cop més insostenible per l'emergència del sector a la Índia, i per una possible reducció i/o fuga cap al mercat de treball europeu del personal format per any a casa nostra. És indispensable doncs començar a invertir en i+d en les TI si volem sobreviure i fer créixer les nostres empreses fins a un nivell que ens permeti jugar al mercat europeu i mundial, no ens podem limitar a copiar i adaptar, "renovar-se o morir".
Gràcies per la vostra atenció una setmana més i per la vostra paciència amb aquesta entrada tant extensa, però el tema és de gran trascendència per a l'empresa i pot determinar el nostre futur personal i nacional més del què un podria suposar.
Articles relacionats:
Article del cost empresarial dels ordinadors encesos a la nit
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Me gustaria apoyar las ideas del post con el siguiente enlace:
http://www.elpais.com/articulo/economia/Google/lanza/invertir/energias/renovables/elpepueco/20071128elpepieco_4/Tes
y su consecuencia:
http://finance.yahoo.com/q/bc?s=GOOG&t=3m
Es algo impresionante lo que valoran los inversores actualmente que grandes empresas jueguen en I+D de energías renovables. Todo es cuestión de tecnologías superiores más eficientes para como se comenta en la entrada produzca precios más competitivos, otorgando en muchas ocasiones el monopólio del sector.
España ha basado su inversión en el consumo mientras ha dejado el tema de investigación más al lado (actualmente se gasta un 3% del presupuesto del estado), por lo que empezamos a ver las consecuencias a día de hoy.
Que más decir que un profesor, suponiendose que es el máximo exponente investigador del estado, no tiene un sueldo superior a los 2000€.
És veritat que necessitem una ampliació i inversió en el camp de la Investigació. Ja se sap que en aquest país és de les coses que més falten i igualment, els que volen dedicar-se a la investigació sempre es veuen "reprimits" per una escassetat de la inversió en el material, ja que sense ell no poden portar a terme les seves investigacions.
A part també, només cal veure el nostre nivell de "tecnologia" en comparació a altres paísos, en el tema per exemple d'internet.
Pel que sembla tenim una despesa important, com la primera que deies tu, en la contractació de nou personal, o almenys això sembla perquè les empreses de telefonia (posant per exemple el cas de telefonica) tenen molta gent als telefons, que tot i que molts cops no saben el que fan, sembla que les empreses els tinguin com dient "mira quin servei més gran que oferim, i quantes recepcionistes per atendre el client", quan al fi i al cap es veu una gran desorganització en el sistema i s'acaben tirant la pilota els uns als altres per intentar solucionar el teu problema.
En canvi, per la inversió en el material, no s'hi veu quasi mai ni un euro, veient com nosaltres encara anem a una velocitat escandalosament lenta, en comparació a paisos com el Japó o altres.
En fi, que com dius tu al final, necessitem una inversió, però de les grosses, en aquest sector. I sino s'espavilen ràpid, els que volguem investigar aquí cada cop ens quedarem més enrere.
La inversió és un caràcter estratègia, ja que un cop és fa la inversió és irreversible des de el punt econòmic, ja que sempre s’assoleix mitjançant alts costos de capital.
A més, la inversió comporto tres grans factors com els risc, és a dir, que és produeixin pèrdues més que guanys, la liquiditat, la conversió d’actius en diner sense pagar un cost significatiu i la rendibilitat capacitat de generar capital.
Per tant crec que una inversió és una estratègia, primer s’ha d’observar el voltant mirar tots els punts post i contres i tindre en compte el factors que poden produir un risc, com va el mercat, la inversió total de capital, el creixement que està duent el mercat en el sector que volem invertir, els preus de venta, el cost de la inversió, etc., és a dir, que per invertir s’ha d’estudiar el món del mercat.
La inversión marca que tengas avances en tu producto, el tener avances significa que tu producto tiene una clara ventaja sobre el resto, si un país no invierte en i+d, es decir no desarrolla, se puede decir que se estanca.
Las empresas españolas como bien comentas se han dedicado el hecho de mejorar la eficiencia en el trabajo, lo cual también es importante, pero no es lo único, como todo en la vida, siempre tiene que haber un punto de equilibro y aquí nos falta equilibrar el i+d, que si no fuera por universidades este seria nulo.
Publica un comentari a l'entrada