Per obrir el nou tema faré una petita introducció a la logística, tema molt important per a les empreses pero que fins a aquest punt no haviem tractat.
La definició de logística és "tot el moviment i emmagatzamatge que facilita el flux de productes des del punt de compra dels materials fins al punt de consum, així com els fluxes d'informació que posen el moviment en marxa, amb la finalitat de donar els nivells adequats de servei al consumidor a un preu raonable", segons el reconegut professor Ronald H. Ballou.
Fins fa bastants anys, els empresaris donaven poca importància a la logística i li donaven més als costos dels proveidors, els sous, etc. Però quan la indústria es va començar a extendre i es van començar a crear multituds de fábriques i empreses, la competitivitat va passar a ser més important. Molts empresaris, pero, continuen tenint la erronia idea de que si els numeros surten, la empresa va bé. Si una empresa vol ser competitiva, tant en preus, com en temps de resposta o qualitat, no n'hi ha prou en optimitzar els recursos econòmics, també cal fer-ho amb els treballadors, la maquinària i la distribució.
Una empresa que és capaç d'obtenir materia primera a bon preu i vendre el producte elaborat amb un bon marge de benefici pot quedar-se enrera per diverses raons. Per començar pot ser que la seva producció i distribució sigui tant lenta que no arribi al client amb un temps satisfactori per a ell (avui en dia qualsevol client que vol una cosa la vol el més aviat possible). Aquest punt pot ser vital ja que pot fer perdre una fidelitat del client encara que el producte sigui de bona qualitat, la qual cosa és molt important a llarg termini per a una empresa. També pot ser el cas que una mala organització en la distribució o bé entre els diferents processos de producció deixi un seguit de material o producte en stock que, encara que no s'hi faci res, genera despeses sense generar beneficis (despeses d'emmagatzematge, vigilància, amortització,...).
Una de les polítiques que hem comentat a classe per tal de evitar l'acumulació de materials entre diferents processos de fabricació és totalment contrari al que sempre hem pensat, la substitució de l'especialització per la possibilitat "multitasca" dels empleats. És a dir, en comptes d'aconseguir treballadors qualificats per a una fase de producció en concret, entrenar als treballadors per a que puguin substituir o ajudar a altres tasques quan ells no tenen feina i les altres si, ja que contrariament una fase de la producció estaria parada i l'altra amb massa feina acumulada.
Un punt clau és l'augment de la coordinació interna. Cal haver-hi una bona i ràpida conexió entre entre els diferents punts de l'empresa. Els d'administració amb els de producció, els de producció amb els de distribució, etc. Aquest punt és molt important per a aconseguir una coordinació i una disminució de temps (i, per tant de diners) en la producció ja que arribar al client en el mínim temps possible és un punt clau tant per a aconseguir la fidelitat dels clients com per a no perdre una cuota de mercat degut a possibles errors o retards en la distribució per manca de comunicació entre les diferentes arees.
Un bon exemple d'aplicació de una bona logística és la del grup espanyol Inditex, cosa que l'ha portat a l'èxit rotund ja que apliquen bones polítiques tant en la distribució d'stocks per a no arribar a una ruptura o excés d'stocks, com en la repercussió que aquesta té en el preu final, o en la ràpida redistribució o fins i tot modificació del material que no té sortida en algun punt de venta. Amb un bon sistema d'informació tenen un control especificat per a poder treure al mercat noves mercaderies i així no tenir acumulació de mercaderies i oferir unes "rebaixes" contínues que s'apliquen als stocks que tenen certa antiguitat i que poden suposar un problema de saturació del magatzem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Jo volia donar un altre punt de vista de la logística. Un punt de vista que per a molts de vosaltres (en la vostra condició de ciutadants de la ciutat comtal) no us n'haureu adonat, però d'altres (com els que no gaudeixen d'aquest privilegi) ho vivim com el pa de cada dia.
El que vull dir és que la logística també serveix com a sistema d'abastiment alternatiu. Jo visc a Tremp, on diposem de supermercats, panaderies... els serveiz bàsics. Però no conec ningú que ho hagi fet ús d'un servei de logística per a fer-se portar un producte de Lleida que simplement a Tremp no trobem...
La situació de Tremp encara és suportable... a Guardia (el meu poble natiu) ni tant sols hi ha forns... s'hi ha tingut de montar un sistema logístic de distribució de serveis bàsics: un dia a la semana baixa el de Repsol, un altre el peixater (sols peix congelat), i dos forners s'alternen cada dia per a abastir de pà el poble...
Clar que podeu pensar aque avui dia casi tothom té cotxe... però si al poble hi ha 50 habitants (ja el molt) més del 50% superen els 80 anys...
El servei de distribució de pa, el peix... (en aquest cas) si que és pot entendre com a logística del mateix forn.
Però els altres que comentava (el viatjant) que porta producte de Lleida (o on sigui) ja no és intern a l'empresa, és una empresa propia: un servei de logística...
Jo voldria puntualitzar sobre lo que anomenes "multitasca". No acabo de veure que les empresas tendeixin a fer massa empleats d'aquest tipus, excepte els supervisors/directors, que tenen que sapiguer evaluar el treball dels altres i potser algun cop a la seva vida l'han fet.
Per exemple, en el tema de l'informatica, les empreses intenten tindre el seu propi personal. Perquè? Primer pel tema econòmic, doncs trucar a un servei tècnic d'urgencies és bastant car i segón per un tema de confiança (confidencialitat). Els administradors de sistemes tenen control sobre dades molts sensibles i quanta menys gent accedeixi millor guardats estan els "secrets d'empresa".
Al final una empresa busca gent perfecte i això no existeix.
El almacenaje de mercancías es toda una ciencia, y como bien comentas es un punto importante, no solo hay que tener el justo punto de materias en la empresa, si no tenerlas organizadas, un producto que tiene mucha salida y diariamente hay movimiento necesita estar a la mano y tener espacio para poder almacenar suficiente. Puedes tener otros productos con mucha menos salida y te interesa que estén en otra zona dejando paso a los más importantes.
No estoy de acuerdo en lo que comenta mi compañero Sergio, lo que dice que no se ven demasiados empleados multitareas, si estas usando el sistema Shojinka necesitas tener empleados polivalentes. Probablemente muchas empresas no tenga un sistema de producción como este, o sencillamente opten por especializar a los trabajadores para que su parte concreta salga mejor. Cada empresa es particular y tiene unas necesidades especiales.
Primer de tot puntualitzar, que estic d’acord am el company, de que les empreses actualment no tendeixen a que els empleats sàpiguen moltes més coses de les que fan, ja que la formació per poder dur a terme la multitasca els sortiria una mica car a les empreses.
El que vol l’empresa és una producció amb màxim rendiment dels productes productius, a més volen una coordinació per a suplir la demanda de productes, és adir una bona sincronització amb comercial, rrhh, compres, I+D i fiança, per tant crec que un empleat no pot multitasca sinó no seria eficient, però clar canviar de tasca va bé per no arribar a una monotonia, però per l’empresa és pèrdua de capital i de temps dels treballadors.
Yo creo igual que tu, que una buena logística permite la competitividad entre varias empresas.
Y creo que cada empresa tiene que adaptar una buena logística dependiendo de las necesidades que tenga, ya sea en almacenes, como en la manera de distribución que use.
Estoy de acuerdo con Sergio que actualmente no hay muchas empresas que tengan empleados “multitarea”. Pero hay que decir que esto va cambiando poco a poco, y cada vez hay más empresas que optan por este tipo de empleados, para poder conseguir las ventajas que estos empleados conllevan, como son la mejora del reparto de las tareas, y que al haber empleados que saben realizar bien diversos trabajos permiten la rotación de personal cada cierto tiempo, evitando así la monotonía del puesto de trabajo.
El hecho de preparar a los trabajadores para que puedan ser multifuncionales genera una mejora del curriculum de todo trabajador, pues habrá sido más útil para la empresa y tendrá más conocimientos. Todo esto quedará reflejado. Pero en ningún momento estamos hablando de las condiciones ni del "precio" que éstos tienen que pagar por tal mejora.
¿Nos hemos parado a pensar que el hecho de poseer amplios conocimientos sobre el sistema de producción en general, fomentado por los cursos de formación polivalente, pueden provocar una sobrexplotación del trabajador, una reducción de plantilla notable y un aumento del paro?
Si automatizamos todos procesos o tareas posibles necesitaremos un personal inferior porque el trabajo ya está hecho. Y si, además, estos trabajadores ya son polivalentes, con uno por sector, ya es suficiente. Es un cúmulo de contratos que pueden ser suprimidos. Si esto se produce en todas las empresas, el número de gente sin trabajo aumenta y con ello el paro. Por otra parte, los trabajadores que tienen que encargarse de todo, ya que poseen los conocimientos adecuados, hacen el trabajo de 5 personas, con lo cual llegamos a situaciones inhumanas.
¿Realmente sale tan a cuenta el desarrollo de la logística en este sentido? ¿O tendríamos que replantearnos el enfoque de ésta?
Voldria respondre a alguns comentaris.
Per començar + polivalència no genereria atur, ja que la un treballador que sap de diferents camps no pot suplir a més d'un treballador simplement perquè no té temps a fer tota la feina (a excepció clar que els treballadors no fessin res).
Segon, la polivalència no genera ineficiència. Un treballador pot estar especialitzat en dues coses i saber-ne tant d'una com un que només esta especialitzat en aquesta. La diferència és que si mai s'ha de quedar parat per culpa de la producció pot fer una altra cosa. És el cas de l'informàtic que sap programar i alhora mantenir una xarxa. Quan no hi ha cap problema de xarxa no es queda quiet sino que es posa a fer una altra activitat, programar.
Tercer, l'empresa evidentment que vol una "producció amb màxim rendiment dels productes productius" pero si per causes alienes (o no) una etapa de la producció no pot continuar (s'ha retrasat el material, etc) els treballadors que produirien un 0% en la seva màquina podrien ajudar, si estan ensenyats en diferents camps, a altres i produirien més que 0%, encara que no arribessin al 100% ja que no és la seva especialització primària.
Publica un comentari a l'entrada