Com ja hem estudiat a classe l'inventari està constituït pels béns d'una entitat que es destinen a la producció per a la seva posterior venda, tals com són la matèria primera, la producció en procés, els articles acabats i altres materials que s'utilitzin en l'empaquetatge, en l'envàs del producte acabat o les refeccions per al manteniment que es consumeixen en el cicle d'operacions.A la comptabilitat van a l'actiu circulant. En el cas de que es facin obsolets o es deteriorin s'han de provisionar. L'inventari obsolet suposa un important cost de gestió, financera i operativa, per a una empresa, sobretot per la que realitza gestió de logística. És per això fonamental aconseguir una adequada determinació de l'objectiu d'apilament i els nivells d'inventari mínim, màxim i de seguretat, en funció dels paràmetres de període operatiu, consum i retard i tenint en compte els factors de seguretat i garantia en cas d'interrupció del subministrament que es vulguin aplicar.
Quan una empresa fa el control d'inventari (son aquells dies en que es para quasi tota la producció d'una emprea per tal de posar "potes enlaire" tots els magatzems i fer un recompte de de tot l'inventari). D'aquest control es pot extreure informació important: la quantita d'inventari actual, els costos i beneficis que aporta i la seva devaluació, l'estat físic de l'inventari, etc. El que no és tant evident son els diferents tipus de control d'inventari :
- Inventari Inicial: Es duu a terme quan l'empresa inicia els exercicis econòmics per tal de saber el punt de partida de la gestió logística.
- Inventari final: Es duu a terme quan es finalitzen els exercicis econòmics després d'un període per tal de coneixer l'estat patrimonial de la empresa.
- Inventari permanent: Es fa un control constant de l'invetari d'acord amb les existències del magatzem per tal de portar un control monetari i físic del material reservat.
- Inventari intermitent: Es duu a terme varies vegades a l'any de manera que s'intenta suplir la manca d'un inventari permanent, degut a dèficits en la gestió o per manca de pressupost.
- Inventari físic: És l'inventari real, és a dir, és fer el recompte númeric, de pes, d'estat i valor de tots els béns mercantils de l'empresa. És una llista detallada de totes les existències de l'inventari que serveix per tenir el coneixement exacte del seu estat. Es fa a partir d'una observació i comprobació d'una llista de conteig del que se suposa conté l'inventari actual.
Per cada tipus de control d'inventari s'estableixen els següents subtipus (en declaro alguns):
- Inventari mixte: inventari dels béns mercantils de la empresa que no es poden identificar com algún lot en especial.
- Inventari de Productes finalitzats: conjunt de totes les mercancies que ha produït un fabricant per a la venta al client.
- Inventari en trànsit: es el conjunt de béns que s'utilitzen per mantenir les operacions entre els seus proveïdors i els clients.
- Inventari de materies primes: existencies de materials bàsics per a la producció del producte final.
- Inventari en procés: béns obtinguts d'un procés de modificació de béns i que es consideren intermitjos per al producte final.
- Inventari de Consignació: son el conjunt de béns que s'entreguen per ésser venuts però la propietat dels quals segueix essent del venedor.
- Inventari màxim: El control de masses de béns pot provocar un nivell d'acumulació d'articles superior al necessari, i per tant, un nivell perjudicial per a l'empresa, per això s'estableix l'inventari màxim. Es mesura en nivells de demanda mensual pronosticada i els nivells d'excedent sempre son superiors a l'inventari màxim.
- Inventari mínim: és el nivell mínim d'inventari que s'ha de mantenir al magatzem.
- etc.
N'existeiexen centenars de subtipus, cada un per cobrir diferents necessitats de la empresa a la hora de controlar els seus béns inventariats. D'aquesta manera cadascú obté l'inventari que busca i troba l'inventari que vol.
Fonts d'informació:
2 comentaris:
És curiós, no sabia que existíssin tants controls per el material. De fet és molt necessari, perquè el material és una de les coses crec que pot provocar més despèses en una empresa.
A vegades hi ha materials que, per falta d'una revisió constant o d'una revisió profunda de l'objecte, es van deteriorant mica en mica fins que poden arribar a causar grans problemes. Podria ser el cas del mal manteniment de les màquines d'un diàri important, que si no tenen un manteniment regular, podria ser que no treguèssin el seu diari aquell dia, i no vendre a cap punt del país (cas extrem) però això seria una pèrdua important de beneficis (més la reparació de la màquina).
Estaria bé que cada cop més el control de manteniment estigués força informatitzat, de manera que un sistema anés avisant de quines màquines estan operatives 100% o quines requereixen de més atenció (alguns llocs segurament ja ho tenen, però no crec que estigui del tot incorporat). I establir sempre ordre de prioritats a l'hora d'arreglar les màquines (i arreglar abans la màquina que fa diaris, que no la que serveix cafès).
Aprofitaré l'ocasió per a presentar una serie d'inventaris que he viscut en la propia pell.
Treballar treballar, sols he treballat un estiu en un InterMarche (ja una mica cutre però em vaig treure un calerons per a pagar les borratxeres de les festes majors... jejej). Bé, el cas és que l'últim dia d'Agost (havent tancat les portes al públic) ens vam disposar a realitzar un Inventari Físic.
En un supermercat d'aquesta embergadura la feina que comporta és considerable.
Vam haver de recórrer totes les prestatgeries amb una màquineta que llegia els codis de barres i anotant les unitats que n'hi havia...
A part hi havia les reserves del magatzem, però aquestes són més fàcils de comptabilitzar ja que permaneixen en les caixes.
Aquest no era l'únic inventari propiament dit que és feia. Cada dia és feien comandes de productes en funció de les reserves que hi havia al magatzem i als prestatges. Val a dir que aquests inventaris (si se'n pot dir així) generalment eren bastant pobres i moltes vegades ens adonavem tard que faltaven productes...
Una altra empresa que posaré de relleu és la del meu pare. Es dedica a arreglar calefaccions.
Des de el punt de vista de l'inventari està clar que no es pot dedicar a tenir X unitats de cada peça que li pot fer falta (això passa a tot arreu). Així que de les peces que necessita en té un gran stock (dic gran, però cal veure les proporcions de l'empresa).
En aquest cas, realitzar un inventari (tot i que el volum de coses que s'hauria de mirar és molt reduït) és fa complicat, ja que en el magatzem propiament dit no hi ha molta cosa, generalment les peces a utiltzar les porten a les furgonetes, i com que són pocs els treballadors és us de la paraula per mantenir una mena d'invetari...
La darrera empresa que mensionaré és on treballa la meva mare, un bodega de vi.
En aquesta bodega no es fa vi. Tampoc és que tinguin una gran varietat de vins, però com que dels que tenen en tenen molt (estem parlant de tones de vi) es fàcil de preveure quan s'ha de fer una nova comanda, per tant no cal fer un inventari molt exhaustiu.
A part d'aixó, en empreses d'aquest tipus el consum és molt regular. Per tant (quan ja es té una mica d'experiencia) és fácil de preveure les necessitats i un inventari exhaustiu seria injustificat...
Publica un comentari a l'entrada