Avui en dia, quan algú mira un informatiu o escolta les noticies a la radio, és normal que hi senti les paraules "frau contable" i "desfalc fiscal", seguit del nom d'alguna empresa reconeguda amb imatges de persones amb americana entrant i sortint dels jutjats. Quan sentim aquestes paraules normalment pensem en malversació de fons, robatori de capital, etc. Però en realitat, el frau contable és molt més que "robar diners d'una empresa".Comencem amb les idees bàsiques de la contabilitat: per una banda tenim els drets a favor d'una empresa en el moment actual (actiu), per l'altra les obligacions acumulades fins a l'actualitat (pasiu), i el conjunt d'ambdues es considera el balanç d'una empresa. Es considera que qualsevol activitat o operació que alteri el comput del balanç es considera una manipulació. D'aquí parteix aquest post: de la manipulació del balanç.
La idea principal de la manipulació o maquillatje del balanç és la de millorar la situació del capital líquid de la empresa o de l'empresari de forma fraudulenta i il·legal, i es pot diferenciar en dos tipus de irregularitats contables: el frau d'empleats i el frau de gerència.
El frau d'empleats es considera el conjunt d'accions deshonestes que duen a terme els empleats en contra dels interessos de la empresa, per exemple el robatori d'actius, el favoritisme sobre els clients, la manipulació dels registres de compra a proveïdors, etc.
El frau de gerència el duen a terme els nivells més alts de la jerarquia corporativa, sobretot orientat a les inversions econòmiques que fan persones (o altres empreses) externes a la companyia de manera que enganyen, amaguen i desdibuixen deliberadament la situació econòmica real de la empresa per tal de rebre més capital d'inversió. D'altra banda també es considera frau de gerència la manipulació dels balanços i la malversació de fons (on s'inclouen el robatori d'actius i la venta massiva d'accions sense la consulta prèvia a la resta d'accionistes).
També es considera un frau típic d'empresa el de la evasió fiscal d'impostos. Es dona quan un empresari es veu tant pressionat pels impostos que es veu obligat a no declarar part del patrimoni de la empresa (ingressos, capital d'inversió, etc) de manera que no ha de declarar a Hisenda els impostos sobre aquestes pertinences. Els ministeris d'Hisenda, amb part de la culpa per la gran pressió fiscal que fan sobre les empreses, es veuen obligats a prendre una posició d'absoluta firmesa i de mà dura contra la evasió fiscal, i que en el fons el que provoca és encara més pressió fiscal, per tan, la situació és la de un peix que es mossega la cua.
Per acabar voldria esmentar un cas en concret. Als Estats Units Americans fa pocs mesos hi va haver un escandol relacionat amb el frau fiscal quan un agent especial de la Divisió d'Investigació Criminal de la IRS (Internal Revenue Service) (una de les agències tributaries dels EE.UU.) va renunciar al seu lloc de treball anunciant greus problemes legals de la agència. Anys endarrera aquest agent va ser acusat de conspiració de frau contra els EE.UU i de manipulació tributaria i d'impostos quan un dels seus clients (un empresari molt important) va deixar de pagar els impostos relacionats amb els sous dels seus empleats (més d'un miler) i part dels serveis de la seguretat social. L'empresari va ser condemnat a 72 mesos de serveis comunitaris i una elevada multa. L'agent va ser expulsat de la IRS i va ser condemnat a no treballar mai més com a contable. En ser expulsat va anar a la televisió i va esbombar els problemes legals amb les taxes per part de la IRS. Fins ara s'ha dedicat passejar-se pels mitjans de comunicació explicant la seva experència i les seves teories.
Personatjes importants han sigut també acusats de evasió fiscal, com per exemple (i posant un cas recent) Valentino Rossi, pilot i corredor de Moto GP.
Fonts d'informació:
Wikipedia
ElPais
4 comentaris:
Voldira fer un petit incís en un dels punts que comentes, el del frau d'impostos, en concret voldria remarcar el paper de l'IVA.
Ja vam comentar quan feiem economia que aquest frau era ampliament extés (inclús m'arricaria a dir permés), tot i que Hisenda usa els seus mètodes per a evitar-ho; obviament estic parlant de la estimaió per móduls.
Qué vull dir amb aixó? que si, que Hisenda intenta tenir una mà dura... però tampoc cal exagerar, perquè amb aixó dels móduls són molts els empresaris que en surten beneficiats, i per a Hisenda suposo que també els facilita una mica la feina...
Per acabar m'agradaria comentar una cosa respecte el cas que exposes dels Estats Units. Bé, més aviat volia fer una pregunta, la censura que li van imposar al fiscale era una mena de càstig o un favor que li deien... perquè el pobre home em sembla que va passar a viure en un estatus de vida molt més favorable (per descontat després dels serveis comunitaris).
Con el sistema actual de hacienda todavía debemos recorrer camino para disminuir considerablemente el fraude en grandes empresas.
Actualmente los agentes de hacienda que buscan fraudes cobran a través de lo que descubren (10%).
Este sistema es bien fácil de saltarse, dado que si una empresa debe pagar 100M€, significa que esa persona cobraría 10M€ por ello, pero ¿que pasa si la empresa le da 15M€ al agente de hacienda? La empresa se ahorra 85M€.
Jo vaig comentar fa dos setmanes el tema de fraus empresarials, referents concretament al personal de l'empresa, parlant de posar-hi solució d'alguna manera. Però el problema de l'evasió d'impostos (si és que és un problema) és que tothom ho fa, ja que com diu en Victor a economia vam parlar-ne i evadint impostos, si et pots evitar la típica "factura" per declarar depen de quines coses, doncs la gent sempre en surt beneficiada.
Crec que això no s'aconseguirà eliminar mai, sempre hi ha economia "summergida" i que l'única solució hi seria si canviéssin de sistema, o no s'haguéssin de pagar impostos, però tots sabem que això sí que és impossible i més que impossible, no ho voldria ningú.
Algunas empresas han optado por contabilizarlos con indicadores no exclusivamente económicos y adjuntar a la memoria o a otras cuentas anuales un documento complementario. Por ejemplo:
ftp://ciberconta.unizar.es/pub/docs/BBV%20capital%20intelectual.pdf
Publica un comentari a l'entrada