En l'entrada d'aquesta setmana m'agradaria parlar-vos de l'assignatura pendent que any rera any suspenen els empresaris de l'estat espanyol, la productivita. Els números són clars i preocupants, tot i que Espanya se situa al capdavant del creixement econòmic i empresarial del marc Europeu els índex de productivitat es mantenen una i altra vegada entre les posicions més reprovables d'Europa. Aquesta situació que, a priori, sembla una contradicció es justifica gràcies al creixement extraordinari produït per la immigració. A continuació passaré a analitzar aquesta situació.
De tota la vida hem sentit allò del "trabajo a la espanyola" que consisteix en que un treballador, o quan erem menuts alumnes, realitzi tot el gruix de la feina i hi hagi al voltant de quatre persones observant el que treballa i comentant la jugada, però evidentment contribuint més aviat poc a la productivitat. Estic segur que tots tenim alguna experiència o record en què hem treballat d'aquesta manera. Tot i això, els sectors empresarials i professionals on aquesta metodologia encara forma part de la regla més que no pas de l'excepció afortunadament escassegen cada cop més.
Així doncs, si el problema no es troba en la manca de treball ni en l'empleat ociós i pausat tant típic d'altres èpoques i de repúbliques bananeres, quina és la causa de que ens trobem ancorats en la cua d'Europa pel que fa a la productivitat? La resposta és complicada i es pot afrontar des de molts punts de vista diferents i, segurament, té una part variable que té més o menys impacta segons l'àmbit empresarial on centrem l'estudi. Per una banda hi ha qui apunta a les arrels socioculturals del problema, on aspectes com els horaris i costums podrien presentar un fet diferencial prou significatiu respecte als països que continuament milloren la seva productivitat. Per l'altra banda, hi ha els qui responsabilitzen un dèficit en la preparació dels empresaris i un anquilosament per part d'aquests en la vella metodologia i la rígidesa que presenten davant les innovacions i tendències que funcionen als països capdavanters.
Pel que fa als que atribueixen la baixa productivitat espanyola a causes socioculturals, basen la seva argumentació en el fet que no només és l'estat espanyol el que presenta uns resultats pobres en l'índex de productivitat, sinó que l'acompanyen uns quants més estats del sud d'europa com l'italià i el portuguès. Segons aquest grup, l'horari vital que tenim els habitants del sud d'Europa influeix negativament en el rendiment que oferim en l'horari laboral. És veritat que s'han fet nombrosos estudis que demostren que la distribució de les hores de són i la seva relació de proximitat amb l'horari laboral impacta en la capacitat cognitiva i productiva que presenten els alumnes i treballadors. També hi influeix la mentalitat llatina i sud europea que no es pren les coses tant a la valenta i es recolza més en la improvització i la espontanietat que no pas altres cultures del nord.
De l'altre banda tenim, com ja s'ha apuntat més amunt, els que imputen els empresaris com a responsables de la baixa productivitat, que aporten com a arguments l'arcaisme dels mètodes i raonaments que empren per a afrontar el problema de la baixa productivitat i és que davant de la baixa productivitat la solució que se sol implementar és el poc recomanable recurs de les hores extraordinàries. Si bé és veritat que aquest recurs et pot solucionar el problema en un primer moment és potencialment contraproduent perquè dificulta la conciliació de la vida familiar i laboral dels empleats, suposa una despesa addicional i pot constituir una font de malestar i inestabilitat que a la llarga acabi repercutint negativament sobre la productivitat i el compromís dels treballadors. El problema que localitzen és l'evasió que realitzen cada cop que se'ls presenta el problema de l'eficiència i la productivitat, ja que en comptes d'atacar l'arrel del problema implementant algunes de les polítiques contrastades que ja s'utilitzen a altres països, es continua optant per la solució clàssica de bonificacions monetàries i allargament de la jornada laboral. En comptes d'això, proposen augmentar el nivell de compromís dels empleats fent-los sentir més involucrats amb el destí de l'empresa, millorar les condicions en les quals realitzen la feina, donar-los flexibilitat horària per tal de concedir-los una bona vida familiar que retribuirà positivament a la motivació i rendiment del treballador.
En definitiva, cal trencar amb alguns vicis i mètodes antics si es vol seguir creixent amb naturalitat i no a base d'agents externs, que està molt bé que s'aprofitin però que si constitueixen la base de la política de creixement empresarial del nostre país com a vegades se'ns formula resulta una gran irresponsabilitat i temeritat, ja que qualsevol fluctuació o canvi de tendencia d'aquests agents com per exemple la deslocalització o canvis sociopolítics, podrien infringir un cop molt dur al nostre marc empresarial. Cal doncs optar per una empresa àgil, adaptable a les noves tendències, innovadora i que fomenti una relació empresa empleat més flexible i propera, simbiòtica mitjançant la qual l'empresa ajudi a créixer el treballador, que al seu torn farà créixer el capital humà de l'empresa, incrementant-ne la productivitat i el benestar emocional. Aquest darrer punt que se sol menystenir és important, ja que té un impacte real sobre la predisposició a la col·laboració interdepartamental i la relació entre treballadors que pot influir molt positivament en els resultats de l'empresa.
Per acabar m'agradaria citar dos articles que descriuen la situació que es ve donant últimament i que he tractat en aquest article. Espero que la lectura us hagi resultat amena, entenedora, i que el dia de demà contruim entre tots un marc empresarial més eficient, innovador i just. Gràcies per la seva atenció.
http://www.lne.es/secciones/noticia.jsp?pRef=1829_45_580363__Economia-crece-Europa-pero-sigue-cola-mejora-productividad
http://www.elmundo.es/mundodinero/2007/11/21/economia/1195651075.html
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Suposo que si que és un fet que nosaltres treballem a la nostra manera... però com tu dius és un fet sociocultural que ens és innat...
Això vol dir que com ho tenim de facto ja no ens en hem de preocupar? Total, no hi podem fer res... NO NO NO, no vull dir això! Jo crec que el canvi és progressiu, i que poc a poc ja s'està “instaurant” en la nostra mentalitat... de fet, no treballem igual ara que fa vint anys... Ja sigui per estudis que ens diuen que si fem tal horari rendim més, ho be per la comoditat de no haver de fer X kilòmetres fins a casa per tornar al cap de poc rato... em canviat molt els horaris.
Jo això me'n vaig adonar molt el primer any que vaig baixar a estudiar “a capital”. Sempre havia vist que la gent treballava fins a les 14, anava a dinar a casa i tornava a treballar a les 15. Clar, això és possible en un ambient de poble, però en una ciutat com Barcelona es inviable...
El sistema de poble és més ineficient!!! Jo no crec que ho tingui que ser... és més, al meu veure anar a caseta, veure a la teva dona/família, dinar amb ells, distreure't una horeta... fa que tornis a treballar després amb un bon somriure...
Però també defenso l'horari de les ciutats... tot i ser una planificació més “demencial” s'ha d'entendre que es consumeix cert temps en recórrer l'espai entre casa-feina...
Que vull dir amb tot això??? Que sí, que les costums socioculturals aquí estant, però amb el ressorgiment de noves necessitats, observació de sistemes més eficients que el nostre, intercanvi amb d'altres cultures... s'acabarà unificant (si no del tot, en part...)
Me gusta la entrada pero intenta centrarte más en lo que es empresa y no economía, porque aunqué esten ligadas se explican de diferente manera.
Desde un punto de vista empresarial, es la propia dirección de empresa quien valorará a través de las secciones de recursos humanos los empleados capacitados y los seleccionará.
Si los españoles no terminamos los estudios, si los españoles somos vagos o si los españoles tenemos malas costumbres, la empresa nos echará y contratarán a extranjeros.
Tampoco quiero ser dramático, porque la verdad es que los españoles con buenas titulaciones, aún no siendo queridos en España por falta de puestos de trabajo adecuados a nosotros, en el extranjeros somos muy bien vistos.
Mi conclusión es la siguiente: toda sociedad tiene escalones para los diferentes tipo de gente (hablando de formación), el problema esta cuando hay demasiados de un mismo tipo. Necesitamos dependientes tanto como médicos, pero no podemos tener una escala de 1000 a 1.
Lo del "trabajo a la española" es cierto, pero también comprensible, una persona no se va a esforzar si ve que a su lado hay otra que no hace nada, y a fin de mes igualmente cobra.
Yo creo que una de las causas del estanco en la productividad se debe a la poca motivación de algunas empresas con sus trabajadores.
Y como has indicado, las empresas para solucionar la parada de productividad recurren a horas extras o largas jornadas de trabajo. Lo que conllevan depresiones, estrés, mal humor y trabajo poco eficiente por parte de los trabajadores. Por lo que tampoco es la solución.
Luego vemos que algunos países europeos con jornadas medias más cortas (Holanda, Alemania y Bélgica) presentan mayor productividad por hora trabajada. Por lo que hace pensar, ¿trabajamos mejor si nuestra jornada es más larga? yo creo que no, que si tienes menos tiempo para hacer las cosas, menos tiempo perderás, y te centrarás más en lo que tienes que hacer. Y al tener una jornada laboral más reducida en caso de que algún día te tengas que quedar hacer alguna cosa, te costará menos.
És evident que la manera que tenim aquí de treballar no és la mateixa que la que tenen a l'extranger. Però bé que són causes determinants les que ens posicionen en una manera de fer concreta.
No és normal que si ens sonen coses com "cobrem menys" o "vivim pitjor" que a altres paisos del nord, tinguem menys ganes de treballar? O potser hauria de ser al contrari! Hauriem de treballar més pel fet de aconseguir obtenir un nivell com el seu! Però qui ens garantitza que esforçant-nos més, obtindrem un millor nivell de vida? O potser és el costum de la "siestecita", que fa baixar la productivitat? Evidentment no, sembla ser que això és un peix que es mossega la cua.
Tal com diu la Sandra, també vé degut a la poca motivació per part de les empreses. L'organització del treball pels empleats sovint és dispers, i com has comentat bé tu, això de "un treballa, i els altres s'ho miren" és bastant freqüent.
Ara bé, això de "¿trabajamos mejor si nuestra jornada es más larga?" Jo crec que no depèn d'això. Sino mira els de Google, que segur que estan tot el dia allà, i no van ni a dormir a casa, però perquè estan a gust. No necessiten que ningú els digui que s'han de quedar més estona treballant, ja s'hi queden ells! Tot això és motivació.
Publica un comentari a l'entrada