Vull dedicar aquesta primera entrada al blog etres20 a parlar-vos de l'equilibri de Nash i de la seva influència i impacte sobre les estratègies empresarials. És molt probable que sapigueu qui és John Forbes Nash si heu vist la pel·lícula "A beautiful mind". L'equilibri de Nash és una de les aportacions més prestigioses i conegudes a la "Game theory" i que fou significativa a l'hora d'obtenir el 1994 el premi nobel d'Economia per la importància i impacte que aquesta i d'altres teories seves han tingut sobre l'elaboració d'estratègies econòmiques i empresarials.
Doncs bé, l'equilibri de Nash és el que es produeix quan els diversos participants en un joc (o les diverses empreses que formen un mercat) no poden millorar la seva situació mitjançant la presa de decisions unilaterals. Així doncs, per exemple, si tenim quatre empreses en un mercat concret, cadascuna haurà pres la millor decisió estratègica possible tenint en compte i coneixent les decisions estratègiques de les demés. Tot i això, el resultat que obtindran les empreses dissenyant, desenvolupant i executant la seva millor estratègia a la perfecció segons el model empresarial més tradicional (entenent com a tradicionals les estratègies que només afecten la pròpia empresa, filials o subcontractades i en casos excepcionals als proveidors), pot estar notablement allunyat de la suma màxima possible que les empreses podrien obtenir d'aquest mercat concret.
En una situació de mercat, segons les estratègies que adoptin les diferents empreses, es pot arribar a multiples equilibris de Nash que afavoreixin més a una empresa o a una altra, però sempre que s'arribi a l'equilibri, cap empresa podrà millorar la seva situació significativament per si sola variant la seva estratègia i prou. Perquè es produeixi l'equilibri doncs, cal que es doni la situació en què cap empresa canviaria l'estratègia si tingués un coneixement total de l'estratègia de les altres. Tot i que aquesta darrera afirmació sembla improvable, ja que sembla assenyat pensar que amb coneixement de les altres estratègies sempre es pot millorar aspectes propis que tinguin un impacte positiu en els resultats de negoci, el fet és que en realitat aquests equilibris es produeixen freqüentment ja que sovint cal plantejar-se la cooperació per a trencar la situació d'equilibri i augmentar els beneficis en un factor que només amb canvis interns seria inimaginable.
Aquesta teoria doncs, és la que impulsa cada dia més empreses petites, mitjanes i grans s'integrin en consorcis i altres entitats cooperatives. A més, aquest fenòmen no és restringit a cap sector en concret i tenim exemples en gairebé tots els àmbits, des dels pagesos que s'integren en cooperatives fins les empreses tencològiques multinacionals que formen consorcis per a potenciar una aposta conjunta que els permeti sortir de la situació d'equilibri de Nash i millorar abastament els resultats empresarials.
Prenent el primer exemple dels agricultors i/o ramaders que s'integren en una cooperativa, veurem si es donen les condicions d'equilibri. Tenim diferents pagesos, cadascú amb més o menys terra i un volum de negoci conseqüent, que produeixen pomes. Bé doncs un pagès en concret podria optar estratègicament per a invertir en més terres o en nova maquinària o en una llarga llista d'etcèteres orientats a augmentar la producció i l'eficiència que ara no venen al cas. Però arribaria un punt que per la configuració del mercat cap canvi d'estratègia li reportaria uns guanys extres degut al preu que fixen els intermediaris. Arribat aquest punt és quan l'única cosa que pot trencar l'equilibri de Nash és la cooperació entre els pagesos per a actuar aconseguir convertir la relació de competència en cooperació amb una repercussió notable en el factor d'escala i la integració vertical, ja que la cooperativa passa a representar un volum de negoci molt major que pot reportar uns beneficis més que proporcionals al posseir un pes negociador molt més determinant, i al poder constituir ells tot el cicle fins al consumidor final amb botigues de la cooperativa.
Pel que fa a les empreses tecnològiques és molt habitual veure com es constitueixen consorcis per promocionar i fer un desenvolupament i esforç inversor conjunt d'un producte. El cas més patent és potser en la generació de nous formats de distribució i emmagatzemament digitals, un sector on les diverses empreses, per grans i poderoses que siguin, es trobarien que cadascuna elaboraria un format diferent i incompatible que li generaria al consumidor final un cost d'adopció i una incertesa sobre la seva longevitat certament infranquejable. Per molt bo que fos un format determinat, amb el recolzament sol d'una empresa i en competència directa amb d'altres aconseguiria una porció petita o gran del pastís mercantil, però que arribaria a confondre i a limitar la base de clients. És per això que si s'integren i cooperen les grans multinacionals en un format poden augmentar la certesa i previsions d'adopció del nou format, reduint-ne els costos individuals i generant més beneficis gràcies a la disposició d'un mercat potencial menys fragmentat i més definit per als productes de les diferents empreses del consorci que operen amb el nou format gràcies a possibles campanyes conjuntes de publicitat. Un cop imposat el mercat o instal·lat en una porció del mercat molt major que en el cas d'equilibri, cada empresa podrà impulsar els seus propis productes que operin amb el nou format creat cooperativament amb una seguretat i mercat potencial majors del que haguéssin obtingut amb n formats.
L'estratègia cooperativa és un factor, com hem vist en els exemples anteriors i en multiples altres que apareixen cada dia en les publicacions digitals i tradicionals, que pot ajudar i a voltes ser l'única manera de trencar una barrera de mercat i de fer créixer tot un sector. Aquest tipus d'estratègies considero que estan lamentablement subexplotades en el marc empresarial català i espanyol i, en la meva opinió, un foment d'aquestes estratègies podria ser la diferència entre continuar creixent a un ritme capdavanter dins del marc europeu o veure com veiem que el ritme de creixement es va alentint a causa de deslocalitzacions, l'increment del nivell de vida i altres processos comuns als països que arriben a un cert nivell de renta per càpita.
Gràcies per la seva atenció i espero que hagin gaudit d'aquesta exposició sobre les estratègies cooperatives.
S'ha consultat:
http://en.wikipedia.org/wiki/Nash_equilibrium
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
D'aquesta exposició m'agradaria remarca mitjançant un exemple la teoria de Nash que em van explicar en una asignatura de l'ESO, el qual trobo personalment molt interesant, és el dilema dels presoners on remarca el problema de teoria de jocs.
El dilema dels presoners, va de que dos delinqüents són detinguts i tancats en cel·les d'aïllament de manera que no poden comunicar-se entre ells. El policia sospita que han participat en el robatori del banc, delicte la pena per exemple 14 anys de presó, però no té proves. Només té proves i pot culpar-los d'un delicte menor, per porta armes, el càstig de les quals és de 3 anys de presó. Promet a cadascun d'ells que reduirà la seva condemna a la meitat si proporciona les proves per a culpar a l'altre del robatori del banc. L'estratègia principal és la lleialtat, és a dir, consisteix està en silenci i no proporcionar proves per a acusar al company o bé la traïció, és a dir, l'estratègia alternativa.
Els presoners entren en un dilema però l'equilibri de nash només es dóna quan els dos presoners confessen, ja que es suposa que cada jugador, de manera independent, tracta d'augmentar al màxim el seu propi avantatge sense importar-li el resultat de l'altre jugador.
El equilibrio de Nash aplicado al dilema de los prisioneros dice que:
a) que los dos canten es una combinación de estrategias que es un equilibrio de Nash porque ninguno de los dos puede mejorar unilateralmente: si se calla y el otro canta aun le cae una condena mayor.
b) No hay ningún otro equilibrio de Nash. Que los dos se callen es lo mejor para los dos, pero cada cual puede mejorar si canta (quedándose el otro callado) Así que no es un equilibrio porque ambos tendrán tentaciones a mejorar unilateralmente, aunque el resultado es que los dos cantan y la condena es mucho mayor que si se hubiesen callado.
¿Cómo se resuelve el dilema de los prisioneros: asegurar que los dos callan y obtienen condena mínima, a pesar de la tentación de cantar y salir libre y que al otro lo empapelen?
Con un pacto previo: si nos cogen ninguno canta.
El problema de los pactos como este es que luego una vez en la comisaría la tentación de romperlo es muy grande, así que hay que añadir algo que de robustez al pacto.
En teoría de juegos se puede hacer mediante lo que se llama amenazas. Algo así como: si alguno de los dos canta, la familia del otro lo encontrará y le partirá las piernas como poco.
Con esta amenaza ninguno está dispuesto a cantar y ambos callan obteniendo la condena mínima.
Publica un comentari a l'entrada